Va de mosques

Hui me'n he anat a pegar un passeig pel Parc Fluvial del Riu Túria. Concretament he estat per la zona més amunt del Pont de Ferro, la qual no havia visitat encara. Com sempre,carregat amb la meua motxilla de guerra, prismàtics, càmera, guia d'aus i, per si la calor apretava, aigua. A meitat camí hi ha una variant que et du a un mirador, des del qual hi ha una vista gens menyspreable. El paisatge és molt semblant a la resta de la ruta amb plantes anuals (ara seques), canyes (crec que la majoria de l'espècie invasora Arundo donax), xops (Populus sp.) i les diferents espècies de replantació entre les que he trobat carrasques (Quercus ilex), pins blancs (Pinus halepensis), llentiscle (Pistacia lentiscus),... També he vist i fotografiat insectes diferents (aranyes, mosques, avespes,...). I, a més, he pogut avistar ocells, bàsicament oronetes vulgars (Hirundo rustica), alguns teuladins (Passer domesticus) un parell de garses (Pica pica), i algun trist (Cisticola juncidis), fàcilment reconeixibles gràcies al seu vol i cant característics; també crec haver escoltat una polla d'aigua (Gallinula chloropus). He passat per baix del pont de Vilamarxant i just allí han instal·lat un centre de visitants, en una casa de fusta, però encara no es troba oberta al públic. Un poc més amunt s'acaba la ruta, allí he pegat mitja volta i a tornar.

La foto és de hui i correspon a una mosca grisa de la carn (Sarcophaga carnaria). No piquen però, com solen alimentar-se d'excrements i altra matèria orgànica, són vectors de moltes malalties.

Parc Fluvial del Riu Túria, Vilamarxant, 28-07-2011

Fins demà

Quan vas aplegar era una gran ciutat més. Un lloc inert, fred i buit. Et senties perdut entre l’asfalt, els edificis i els vehicles. Però poc a poc es va anar omplint: de persones, d’històries, de sentiments. I de sobte tot era diferent, encara que te’n hages adonat massa tard. I ara, des de la teua habitació apures els últims instants abans de deixar-la. Et quedes amb el millor, això t’ho endus darrere. És hora de deixar pas als que vindran i que l’ompliran amb les seues vivències.

Però ara comença una història que parla d’un déjà vu, d’un sentiment de tristesa. De nou una despedida no volguda. Uns mesos envoltat de gent molt gran, de persones diferents que juntes poden crear un conte difícil d’oblidar. Cadascú amb les seues coses. Un mosaic irrepetible.

I, al final de tot, hem quede amb un abraç.

Gràcies.

 Vilassar de Mar, Barcelona, 24-06-2011

Octopus

Frescoreta. La presa es banya els peus sense preocupar-se de res. Amb la mirada perduda en l'horitzó. Un horitzó ple de blau: baix el mar i dalt el cel. Desprevingut com està no se'n adona del que ocorre al seu voltant. De sobte un tentacle l'agafa del taló, una xicoteta succió l'alerta de que alguna cosa passa. Amb un brusc gir de cap veu que ha causat eixa estranya sensació: un pop! Amb un moviment ràpid es desfà del caçador. Aquest, sorprès i sense la seua presa es queda observant i finalment se'n va. A l'altra hi haurà més sort.

Remember, don't feed Cthulhu!

Cala de l'Agulla, Blanes (Girona), 28-05-2011

Alcalá de Júcar

Tanques els ulls i penses en moltes coses. Massa coses. Un torbellí de pensaments t'envaeix de sobte i no et deixa. Tractes de vore allò que has fet. Bé o mal, ho has fet, o no. Veus les decisions que vas prendre i et sorprens. Al final descobreixes que els batecs i els impulsos neuronals no són molt amics.

Meandre del riu Xúquer, Alcalá de Júcar, 13-03-2009

Tarbosaurus

Una ombra d'esquelet de Tarbosaurus mira imponent les parets que l'atrapen en un època molt diferent a la que van viure les seues carns.

Cosmocaixa, Barcelona, 29-03-2011