Va de mosques

Hui me'n he anat a pegar un passeig pel Parc Fluvial del Riu Túria. Concretament he estat per la zona més amunt del Pont de Ferro, la qual no havia visitat encara. Com sempre,carregat amb la meua motxilla de guerra, prismàtics, càmera, guia d'aus i, per si la calor apretava, aigua. A meitat camí hi ha una variant que et du a un mirador, des del qual hi ha una vista gens menyspreable. El paisatge és molt semblant a la resta de la ruta amb plantes anuals (ara seques), canyes (crec que la majoria de l'espècie invasora Arundo donax), xops (Populus sp.) i les diferents espècies de replantació entre les que he trobat carrasques (Quercus ilex), pins blancs (Pinus halepensis), llentiscle (Pistacia lentiscus),... També he vist i fotografiat insectes diferents (aranyes, mosques, avespes,...). I, a més, he pogut avistar ocells, bàsicament oronetes vulgars (Hirundo rustica), alguns teuladins (Passer domesticus) un parell de garses (Pica pica), i algun trist (Cisticola juncidis), fàcilment reconeixibles gràcies al seu vol i cant característics; també crec haver escoltat una polla d'aigua (Gallinula chloropus). He passat per baix del pont de Vilamarxant i just allí han instal·lat un centre de visitants, en una casa de fusta, però encara no es troba oberta al públic. Un poc més amunt s'acaba la ruta, allí he pegat mitja volta i a tornar.

La foto és de hui i correspon a una mosca grisa de la carn (Sarcophaga carnaria). No piquen però, com solen alimentar-se d'excrements i altra matèria orgànica, són vectors de moltes malalties.

Parc Fluvial del Riu Túria, Vilamarxant, 28-07-2011

Fins demà

Quan vas aplegar era una gran ciutat més. Un lloc inert, fred i buit. Et senties perdut entre l’asfalt, els edificis i els vehicles. Però poc a poc es va anar omplint: de persones, d’històries, de sentiments. I de sobte tot era diferent, encara que te’n hages adonat massa tard. I ara, des de la teua habitació apures els últims instants abans de deixar-la. Et quedes amb el millor, això t’ho endus darrere. És hora de deixar pas als que vindran i que l’ompliran amb les seues vivències.

Però ara comença una història que parla d’un déjà vu, d’un sentiment de tristesa. De nou una despedida no volguda. Uns mesos envoltat de gent molt gran, de persones diferents que juntes poden crear un conte difícil d’oblidar. Cadascú amb les seues coses. Un mosaic irrepetible.

I, al final de tot, hem quede amb un abraç.

Gràcies.

 Vilassar de Mar, Barcelona, 24-06-2011

Octopus

Frescoreta. La presa es banya els peus sense preocupar-se de res. Amb la mirada perduda en l'horitzó. Un horitzó ple de blau: baix el mar i dalt el cel. Desprevingut com està no se'n adona del que ocorre al seu voltant. De sobte un tentacle l'agafa del taló, una xicoteta succió l'alerta de que alguna cosa passa. Amb un brusc gir de cap veu que ha causat eixa estranya sensació: un pop! Amb un moviment ràpid es desfà del caçador. Aquest, sorprès i sense la seua presa es queda observant i finalment se'n va. A l'altra hi haurà més sort.

Remember, don't feed Cthulhu!

Cala de l'Agulla, Blanes (Girona), 28-05-2011

Alcalá de Júcar

Tanques els ulls i penses en moltes coses. Massa coses. Un torbellí de pensaments t'envaeix de sobte i no et deixa. Tractes de vore allò que has fet. Bé o mal, ho has fet, o no. Veus les decisions que vas prendre i et sorprens. Al final descobreixes que els batecs i els impulsos neuronals no són molt amics.

Meandre del riu Xúquer, Alcalá de Júcar, 13-03-2009

Tarbosaurus

Una ombra d'esquelet de Tarbosaurus mira imponent les parets que l'atrapen en un època molt diferent a la que van viure les seues carns.

Cosmocaixa, Barcelona, 29-03-2011

Bon dia i bona nit

Tornant cap a casa en el cotxe presentia que l'eixida del Sol hem proveuria d'una bonica estampa. No està mal.

"Amanece que no es poco..."

Vista des de ma casa, Benaguasil, 23-04-2011

Cau o no cau?

Ja ha aplegat la calor. I flipa com ha vingut...
De nou a Benagua, i a vore si aprofite millor el temps que l'última volta!

A la foto el Salt d'Espolla, un rierol que connecta les aigües del Clot d'espolla amb el riu Fluvià. Pot parèixer una cosa típica, però no és tan senzill. El Clot d'Espolla és una llacuna que s'ompli sols alguns anys, i ho fa per surgència d'aigües subterrànies a causa de l'augment de la pressió al subsòl, la qual la fa ascendre.
També d'estacar que aquest és un dels pocs llocs on viuen els Triops, uns crustacis molt curiosos que viuen en zones d'aigües temporals.
Més informació: http://www.banyolescultura.net/clotcat.htm

Salt d'Espolla, Banyoles (Girona), 02-04-2011

Branta canadensis

Duguem un dies mogudets: classes, algo de festa, excursions,... i aquesta setmana ve completeta! Ja era hora, apurarem el temps ací.
I la (poca) pluja continua fent-me la punyeta, jum!

Hui una parella de Branta canadensis (Cat: Oca del Canadà; Cast: Barnacla canadiense) nadant tranquil·lament.

Llac Sigtuna, Sverige, 13-10-2009

Aigua

"Y los recuerdos se perderán, como lágrimas en la lluvia..."

Torres de Albarracín, Teruel, 24-03-2010

Sciurus vulgaris

Tot comença entre ombres i rajos de llum que es colen entre els edificis, buscant el camí més fàcil que els deixe continuar el seu recorregut fins a l’infinit. I tu obres els ulls. Per un moment no saps on ets, un fil invisible et lliga a un somni que encara no s’ha esvaït. I, qui diu que vols que s’acabe? No, no vols. Per què voler que mori un món al qual saps que no pots aplegar? Però la realitat torna com una astral i d’un cop et torna al teu món, et recorda on pertanys. Perduda l’esperança, sols pots romandre entre la teranyina que constitueixen els llençols o resignar-te a fer el que has de fer. Traus la cama del llit i “blam”. Benvingut a un nou dia.

 Parc de Sant Vicent, Llíria, 22-02-2011

4 gats (literalment)

Captura fresca, concretament de fa una estona. Ara que estic per la terreta de nou aprofitaré per fer excursionetes i fotos, ací la primera mostra.
Quin dia fa... 22ºC ara quan tornava, uf! L'hivern s'està prenent un descans o algo, gos.

Parc de Sant Vicent, Llíria, 22-02-2011

Turquia 3

Aquesta setmana estem de visites: el dilluns va vindre David, el dimarts la meua germana i dimecres Joan! Anem fent visites als llocs típics i alguna que altra liaeta jeje

Hierapolis, Turkiye, 16-03-2010

Formiga

Buscant faena. A vore si cola!

Una formiga. Tan xicoteta i tan forta. Tan socials. Alguns hem d'aprendre un poc d'elles.

Beniaro, Benaguasil, 12-03-2010

Flor

Actualitze de nou des de Barna. Hui tornada al cole. A vore com es desenvolupa la segona etapa, espere que bé. Gran capítol de Museo Coconut el que acaben de fer. Ara a vore que fem.

Jardí del Monolit, Istambul, Turkiye, 13-02-2010

El passat

Antiga estructura ja en desús. La natura recobra el que és seu. Abandonat però recordat.
El que feiem quan erem més joves des d'ací, se'n recordeu?

Pont de Ferro, Riu Túria, Benaguasil, 09-07-2009