El Sol es deixa veure entre dos cims propers. Camine. L’aire es col·lapsa amb l’olor de les plantes. Camines. L’aigua flueix entre les partícules inerts que conformen el llit d’un rierol. Camina. Les roques fracturades d’un penya-segat desisteixen i cauen al buit. Caminem. Els microorganismes s’alimenten d’allò més petit i creixen. Camineu. Una mare es recargola al voltant de la seua cria i li proporciona calor. Caminen.
Però la vida corre.
que intens, vizente! molt bé!
ResponEliminax cert, com quedàreu en l'ànec?
Va desaparèixer igual q vingué, menut perdut xD
ResponElimina