Sciurus vulgaris

Tot comença entre ombres i rajos de llum que es colen entre els edificis, buscant el camí més fàcil que els deixe continuar el seu recorregut fins a l’infinit. I tu obres els ulls. Per un moment no saps on ets, un fil invisible et lliga a un somni que encara no s’ha esvaït. I, qui diu que vols que s’acabe? No, no vols. Per què voler que mori un món al qual saps que no pots aplegar? Però la realitat torna com una astral i d’un cop et torna al teu món, et recorda on pertanys. Perduda l’esperança, sols pots romandre entre la teranyina que constitueixen els llençols o resignar-te a fer el que has de fer. Traus la cama del llit i “blam”. Benvingut a un nou dia.

 Parc de Sant Vicent, Llíria, 22-02-2011