D'ací una estona cap al sopar de classe. Ha costat però al final es fa, i anem a un xino amb karaoke: pa' cagar-se i no torcar-se!
"Amb la bravura d'un poltre que corre per la planura, massa abstret observant els núvols com per a adonar-se dels perills. Encara que cau, es torna a alçar. La joventut és el que té. Un llarg camí li queda per recórrer fins al final del seus dies."
Planes de Son, Pirineus, Lleida, 11-05-2008
m''ebkaaaaaaaaaanta eixa foto
ResponEliminaseguramnt els rius x la muntanya és el q més m'agrada d la natura, pq els notes vius i mai són iguals. cada segon és aigua nova q passa i no torna
m'enkanta!