Turquia 2

Un calfred et recorre l'esquena fins a les orelles. Mires els rellotge però no veus l'hora. Tornes a mirar i aconsegueixes vore uns números. Les mans fredes et diuen que ja està bé, l'hora ho confirma. La ment que pareixia haver-se'n anat torna. Després d'un viatge entre allò més vanal i estúpid recobres la noció del temps i de l'espai. Pareix que ja tornes a ser tu, que te'n adones de que cal acabar açò. Per un moment dubtes. Per un moment lluites, però tot és futil. La calentor et crida al seu abraç i no et pots resistir. No vols resistir-te. Et mous amb lentitud però amb decisió. I de sobte, res. Tot acaba.

Hierapolis, Turkiye, 16-02-2010